El "macho ibérico" és valencià: haremos lo que nos dé la gana...

El macho ibérico español resulta que és el portaveu del govern municipal valencià: Alfonso Grau.

El senyor home, davant la decisió de l'AVL de denominar València (amb è, com tota la vida s'ha fet encara que pronunciem é), ha declarat que l'Ajuntament de València farà el que li donarà la gana i dirà Valencia si li rota, vaja. Açò ja és per a canviar el nom a tots els santets!!

Només mirant per damunt la cosa, ara resulta que la gentola aquesta que mana (tinc clar que perquè la majoria de valencians volen, què hem de fer...), no està d'acord amb les decisions lingüístiques que pren aquest ens que justament ells van crear per fer les normes i els diccionaris i normalitzar la llengua... perquè van ser tan intel·ligentíssims de crear una acadèmia, que no institut, per fer això, perquè no existia... L'IEC??? Ah, no, no, no... aquest estudia el català!!! hem de tenir-ne un que siga nostre i només nostre, que no passe com ha passat amb la paella, que hi ha qui pensa que és catalana, per l'amor de Déu!!! No, no, hem de tenir un ens que normalitze i normativitze la nostra llengua, i li direm acadèmia que no institut per diferenciar el que fa el Regne del que fa el Principat. I ara, després del maldecap, l'AVL pren decisions i ells decideixen fer el que els dóne la gana.

Amb dos paelles, què collons!!

València i Alboraia versus Valencia i Alboraya

València és el nom recomanat per l'AVL en el Corpus Toponímic Article d'Ernest Alagarda, 2 d'octubre de 2009 L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va presentar ahir al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València ciutat la seua nova obra: el Corpus Toponímic, un recull en dos volums de més de 50.000 topònims valencians, on figuren els noms dels 542 municipis valencians, a més de rius, camins i d'altres. Entre ells la denominació "València" per al Cap i Casal o "Alboraia" per a la localitat de l'Horta Nord, no reconeguts pels respectius consistoris. Mentre fonts de l'Ajuntament de València han dit que "ho consultaran", des d'Alboraia ja s'han pronunciat en contra, com també ho ha fet la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). D'esta forma, l'AVL es decanta pel topònim València amb accent obert, tot dient que a la ciutat es pronuncia tancat, enfront d'altres propostes com la de Valéncia de la RACV o la del propi Ajuntament, i oficial ara, que simplement no en posa cap. Respecte a Alboraia, l'AVL es pronuncia a favor d'esta denominació perquè la "y" del topònim actua,l que defensa el consistori hortolà, no és una grafia inclosa en el valencià normatiu oficial. En la roda de premsa de presentació del Corpus Toponímic, el president de la secció d'Onomàstica de l'AVL, Emili Casanova, va dir que "pensem que és així com s'ha de dir en valencià i a l'Acadèmia tenim la potestat de fer esta proposta, encara que com preveu la Llei de Règim Local de 1985 canviar el nom oficial d'un poble depén de cada ajuntament", tot remarcant que "nosaltres fem propostes als ajuntaments per a que valencianitzen els seus noms, però després cada consistori és lliure de prendre les decisions". L'AVL subratlla que l'obra "ha de ser un referent per a l'administració pública i, en general, per a la societat valenciana per a la utilització de topònims", remarcant que inclou "tota la toponímia viva, la més pròxima a la gent del carrer que s'ha recabat a partir de 250 informadors que s'han encarregat de replegar, mitjançant 3000 enquestes per totes les comarques, i que l'AVL ha estudiat, analitzat i documentat". Així, tots els noms proposats s'han inclòs en els mapes de l'Institut Cartogràfic Valencià. Sobre el topònim València, fonts del consistori han denegat fer valoracions "fins que no consulten els manuals". Sí que ho va fer el president de la secció de Llengua i Literatura de la RACV, Voro López, assegurant que "l'AVL tracta d'estacar amb calçador la toponímia valenciana a l'ortografia catalana. El resultat és aberrant. No és natural posar l'accent greu a 'Valencia' quan es pronuncia tancat". Per la seua banda, des de l'Ajuntament d'Alboraia, Manuel Álvaro va indicar que "nosaltres estem molt tranquils i molt bé amb el nom tal com està, com s'ha dit tota la vida. Perque diguen que la "y" no existix i que cal normalitzar-lo no ho anem a canviar. A més, el que haja de dir el poble d'Alboraia, ho farà mitjançant els seus legítims representants".

Escriptores republicanes

Rosa M. Arquimbau, Aurora Bertrana, Elvira Augusta Levi, Carme Montoriol, Anna Murià, Mercè Rodoreda i Maria Teresa Vernet són les novel·listes que podem trobar a aquesta web, iniciativa del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC). També hi trobarem escriptores de poesia, teatre, literatura infantil, traducció, periodisme, conferències, prosa i assaig, com Lola Anglada, Maria Carratalà, Llucieta Canyà, Maria Pi de Folch... a més d'un llistat d'autores no tant conegudes però igualment importants per a la història de la literatura catalana.

"Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, l’esforç de normalització i modernització de la cultura catalana té una de les peces clau en les dones." Així s'inicia la presentació d'aquesta web, que fa una mirada a les escriptores republicanes de l'època.
La web inclou també les comunicacions del Congrés Gènere i Modernitat a la Catalunya Contemporània, que va celebrar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona el 25 i 26 d'octubre de 2007.

Una web que no pot faltar entre els enllaços de qualsevol amant de la literatura catalana.

L'Òptica Tenebrossa

Avui es presenta a Albaida l'obra guanyadora de la 16a edició del premi de narrativa Ciutat d'Eivissa 2008, L'Òptica Tenebrosa, de l'albaidí Paco Company. La presentació serà a l’Espai la Llotgeta, al C. Beat Nicolau Factor, 1er B, a les 20h. La novel·la va ser presentada a Ontinyent la setmana passada i ben aviat ho serà a València.

Encara no he tingut el plaer de llegir-la, però sona ben interessant: la novel•la arranca amb el magnicidi del President de la Generalitat Valenciana i la trama es desenvolupa al voltant de l'assasí, dels motius que l'han portat a cometre l'assassinat. Coneixent Company, de segur que ens espera el sentit de l'humor àcid que el caracteritza i alguna que altra giragonsa literària.

Company té al mercat editorial obres com: Teranyines a l’ànima, signada amb el pseudònim d’Athymus Kropp, Els jardins perduts: l’espera, la cursa més dura i La revolució de Santi, memòries d’un peluix.

Des d'ací, la meua felicitació a aquest part literari, Paco. Sort amb les vendes! En tens una d'assegurada.

Al vent. Crònica d'una nova cançó.

Avui és la presentació de Al vent. Crònica d'una nova cançó, de Carles Gámez, a les set del vespre a la llibreria la Central del Raval de Barcelona.

A la presentació del llibre hi assistiran l'autor del llibre, Raimon i el responsable de Publicacions de la UV, Stefano Cingolani.

A Al vent. Crònica d'una nova cançó, Gámez repassa els últims cinquanta anys de revolució musical, protagonitzats per músics com Jaume Sisa, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Pau Riba, Bob Dylan, Elvis Presley, The Beatles, Françoise Hardy, Gino Paoli, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Pete Seeger, Jacques Brel entre d'altres.

El jutge imputa Camps i el cita a declarar

Font: Vilaweb. 14.05.09

El Tribunal Superior de Justícia valencià prendrà declaració a Camps i Ricardo Costa el 19 de maig pel cas 'Gürtel'

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha imputat el president de la Generalitat, Francisco Camps; el portaveu del PP a les corts i número dos, Ricardo Costa; l'ex-conseller Víctor Campos; i l'ex-cap de gabinet de la Conselleria de Turisme, Rafael Betoret, pel cas 'Gürtel'.

Camps i Costa declararan davant del jutge el 19 de maig, i Campos i Betoret, el dia 20. El magistrat considera que els imputats van rebre milers d'euros en roba de l'empresa Orange Market a canvi de contractes de la Generalitat, tot i que ells sempre ho han negat.

Camps: 'No tinc res a amagar'.

Justament avui, Camps ha dit a la sessió de control de les corts que no tenia 'res a amagar' i ha lloat l'honorabilitat del govern que presideix, en resposta al portaveu del PSPV, Ángel Luna, que li ha preguntat per l'accés dels diputats als expedients de contractació del sector públic.

El portaveu socialista ha dit que no pararien fins que Camps posés fi 'a l'opacitat que ha imposat el seu govern davant la càmera' i 'assumeixi les seves responsabilitats polítiques.' Li ha demanat, també, que deixe de 'regalar els diners dels valencians als seus amics'. Camps, per la seva banda, ha reiterat que estava 'tranquil'.

Llicències de TDT

La portaveu del grup parlamentari Compromís, Mònica Oltra, ha preguntat al president Camps sobre els criteris emprats a l'hora d'atorgar les llicències de TDT l'any 2006. En va concedir tretze a Mediamed Comunicación Digital, gestionada per José Luis Ulibarri, imputat pel cas Gürtel. La portaveu de Compromís ha denunciat que la concessió de llicències de TDT 'va respondre a interessos particulars del PP, en què s'inclogueren les pretensions de l'empresari imputat pel cas Gürtell, José Luis Ulibarri, d'estendre la seua xarxa de mitjans de comunicació pel País Valencià'. Oltra també ha denunciat que l'empresa encarregada d'elaborar els informes en què es basà el consell per adjudicar les llicències de TDT, Doxa Consulting, pertanyia als mateixos empresaris que han organitzat recentment a València un torneig internacional d'hípica finançat, en part, per la Generalitat Valenciana.

Camps ha respost dient que l'adjudicació de les llicències de TDT es va fer 'seguint l'estricta legalitat fixada per la llei de Contractes d'estat', que no va haver-hi 'pràcticament' cap recurs a les concessions de TDT i que es van fer 'amb absoluta transparència' seguint uns criteris que 'beneficiaren' els ciutadans valencians.

Oltra l'ha acusat de mentir.

Sopar benèfic annual del CRIS d'Ontinyent

El CRIS d'Ontinyent organitza el sopar benèfic que annualment celebra i que serà al Cúgol el proper 5 de juny.

Mai està sobrer recordar que aquest tipus de sopars és ben necessari en la nostra societat. I més, tenint en compte el partit polític que governa el País Valencià i, més concretament, Ontinyent, de qui no podem esperar cap més gest que la fotografia de rigor en primera plana.

Hem de ser els ciutadans qui ens consciencem de la importància que el nostre recolzament té per a associacions com el CRIS-Adiem.

Sí, estem en crisi, però les persones ens necessiten igualment. Organitzem millor l'economia personal i permetem-nos el luxe de col·laborar.

Albert Om, absolt

Albert Om ha estat absolt de les acusacions de l'Associació de la Defensa Espanyola.

L'Associació va acusar el presentador de TV3 i Rubianes de fer unes declaracions al programa El Club contra la unitat d'Espanya. El titular del jutjat d'instrucció número 5 de Sant Feliu de Llobregat va arxivar el cas, però el fiscal s'hi va oposar; el cas es va tornar a obrir i va passar a mans del jutjat penal 11, que ara ha dictat la sentència exculpadora que posa punt final al cas. La querella contra Rubianes fou arxivada en morir aquest el passat 1 de març.

Els sindicats convoquen la tercera vaga de l'escola pública per al 10 de juny

DIMECRES, 13/05/2009. Font: Vilaweb.

Els cinc sindicats de l'ensenyament català (USTEC-STEs, CC OO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT) han convocat per al 10 de juny una vaga general que aturarà l'escola pública per tercera vegada aquest curs escolar. La portaveu d'USTEC·STEs, Rosa Cañadell, va dir ahir que la 'gravetat de l'ofensiva contra l'escola pública' els havia impel·lit a convocar aquesta protesta, tot i ser conscients que la data elegida, a final de curs, no era 'un bon moment'.

La convocatòria es va fer pública ahir, durant una protesta contra la política educativa del Departament d'Educació que va aplegar uns quatre-cents participants a la plaça de Sant Jaume. Cañadell va aclarir que la mobilització d'ahir també volia contestar el pacte de PSC, CiU i ERC sobre la llei d'educació de Catalunya (LEC). La comissió d'educació del parlament va aprovar la LEC dijous, gràcies als vots de CiU, PSC i ERC. Passat aquest tràmit, la votació definitiva de la llei es farà al juny, al ple del parlament. L'última vaga de l'ensenyament públic va ser el 19 de març. Aquell dia els cinc sindicats van demanar la dimissió del conseller Ernest Maragall perquè, a parer d'ells, 'la immensa majoria de professors' era contrària a la LEC.

Europa dels Pobles-Verds es presenta a València com l’alternativa als partits de matriu estatal i les dretes regionals

Dissabte , 9.05.2009
Amb l’objectiu de construir un espai més enllà de les candidatures de matriu estatal i de les dretes regionals, s’ha presentat la coalició Europa dels Pobles-Verds, un punt de trobada de diferents organitzacions d’esquerres i de la Confederació dels Verds de l’Estat, que comparteixen una visió d’Europa més plural, més democràtica, més social, més verda i més unida.

Representants de diverses entitats i organitzacions valencianistes, com la Unió de Llauradors, Escola Valenciana, el Micalet, Acció Cultural del País Valencià o ca Revolta, van assistir a l’acte presentat per Francesc Anyó i Gemma Peris.

Xavi Castillo i la companyia Pot de Plom Teatre, van calfar l’ambient parodiant alguns representants de les institucions valencianes i posant-los en escena, un esbós del que d’ací a unes setmanes es podrà veure arreu el País Valencià, i que forma part de la campanya d’Esquerra ‘Valencià paga i calla’.

Acompanyat per centenars de militants, el president de la regional d’Esquerra del País Valencià, Agustí Cerdà, ha tingut paraules encoratjadores per tots aquells que ‘fan un treball voluntari i desinteressat per aquest país i que són els que ens han permès, al llarg de la història i en situacions més complicades que les d’hui dia, resistir’, ha assegurat Cerdà en referència a Vicent Torrent, alma màter d’Al Tall i present a la sala de la Petxina. ‘El nostre país només ens té a nosaltres. Som la seua esperança i cada vegada, malgrat tot, va fent-se més gran. Hem de persistir. La nostra força ara és resistir. Igual que l’aldea gal·la d’Astèrix, la petita aldea d’Esquerra, d’esperança l’hem de fer més gran per ocupar la Gàl·lia’, ha emfatitzat el president dels independentistes.

Amb l’esperança de sumar en l’espai de l’esquerra, Cerdà ha donat la benvinguda a la coalició formada per Esquerra, Bloque Nacionalista Galego, Aralar, Els Verds, Eusko Askartasuna, Chunta Aragonesista i Entesa per Mallorca, i recorda que no ha sigut un camí fàcil, ‘però el resultat és més que satisfactori’. ‘No som els únics en aquest espai i és per això que hem de ser generosos i obrir-lo a la gent d’esquerres que se creu el País Valencià. I és per això que hui, aquesta mà, filla d’uns llauradors de Canals vull donar-la als Verds del País Valencià’, ha ofert Cerdà.

En el mateix sentit s’ha expressat la portaveu d’Esquerra al Parlament de Catalunya, Anna Simó, que ha substituït el candidat d’Esquerra a les europees, Oriol Junqueras, qui per motius personals no ha pogut assistir a la presentació. Les primeres paraules de Simó han sigut per Junqueras, recordant el seu compromís social i polític amb els Països Catalans. ‘Necessitem una altra Europa més sostenible, socialment més justa perquè aquesta crisi la paguem els de sempre. Per això, el 7 de juny hem de traure la gent al carrer, a votar. La gent pensa que Europa és una cosa que està molt lluny i no és així. Totes les decisions que es prenen al Parlament Europeu ens afecten. Ens hi juguem molt, tots. Tots hem de sumar en la construcció d’un nou País Valencià perquè sense ell no serà possible uns Països Catalans units i lliures’, ha expressat Simó en la conclusió d’un acte en què s’ha sentit la Muixeranga, himne nacional del País Valencià.

Per la vesprada, Esquerra va participar en la multitudinària manifestació sota el lema ‘Junts podem’. Diferents organitzacions juvenils han obert la marxa que ha finalitzat amb un parlament unitari a la plaça de la Mare de Déu. Esquerra ha participat en un dels grups més nombrosos en una marxa que ha transcorregut en un ambient alhora festiu i reivindicatiu.

Junts podem!

DIUMENGE, 10/05/2009. Font: Vilaweb.

Unes trenta mil persones, segons ACPV, commemoren la derrota d'Almansa i protesten contra el tancament de repetidors de TVC

ACPV va commemorar dissabte al vespre al centre de València la desfeta d'Almansa amb una important manifestació que, sota el lema 'Junts podem!', va demanar una Televisió sense fronteres i va protestar per la política del govern valencià. Com a principal novetat, al capdavant es van situar nombroses organitzacions juvenils, que es van sumar a la convocatòria d'ACPV i van llegir, al final de la marxa, a la plaça de la Reina, el manifest d'enguany.

Toni Gisbert, coordinador d'ACPV, va explicar a VilaWeb que s'havia fet un important esforç per a implicar-hi les joventuts de partits i organitzacions del País Valencià, que considera que són el futur. Així, totes les joventuts de les principals formacions polítiques (tret del PP), culturals, sindicals i estudiantils han signat el manifest de la manifestació, que al final van llegir plegades a la plaça de la Reina. Per al coordinador d'ACPV, la mobilització del 9 de maig és només un pas més, car algunes organitzacions sindicals, culturals i polítiques valencianes han començat a treballar i continuaran treballant, més enllà del 9 de maig, per construir una alternativa d'esquerres.

La mobilització va ser valorada molt positivament per ACPV, que va destacar que fa tot just dues setmanes es va fer una altra manifestació pel 25 d'abril convocada per l'esquerra independentista. I és que, a més del suport ciutadà que ha obtingut ACPV a còpia d'anys de feina, Gisbert va dir que l'èxit de les darreres mobilitzacions (com ara la vaga de l'ensenyament) demostren que les valencianes i els valencians volen canvis polítics i socials. Segons Gisbert, 'la crisi actual s'ha fet notar encara més per culpa de la política especulativa del partit que ens governa.' 'Davant d'aquestes exigències de canvi', va afegir, 'la resposta del PP és l'insult i l'amenaça', en referència a les paraules (vídeo) Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València. 'Insults' i 'amenaces' que li han costat una denúncia de l'STEPV i una altra d'Escola Valenciana. A la manifestació d'ahir també es va sumar una delegació catalana, que es va desplaçar a València a través d'Òmnium Cultural amb l'anomenat tren Jaume I.

Respecte a la reivindicació d'una televisió sense fronteres, ACPV va dir que TV3 ja es podria veure al País Valencià si hi hagués 'voluntat política' i no 'censura', perquè 'no cal un tercer multiplex, atès que amb el segon que ja té concedit el govern valencià n'hi ha més que suficient per a fer arribar els quatre canals actuals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals'. ACPV va respondre així les declaracions de divendres del vice-president primer del Consell, Vicent Rambla, que va dir que l'acord de reciprocitat entre les televisions del País Valencià (Canal 9) i el Principat (TV3) és molt a prop i que sols falta que el govern espanyol habiliti un multiplex per a poder fer efectiu el conveni.

La música clou la jornada reivindicativa

En acabar la manifestació, la música es va convertir en la protagonista. Com cada any, es va organitzar un concert en què van actuar Berri Txarrak, Pirat's Sound Sistema, Sva-Ters, Aramateix i Rapsodes. Es va fer a l'aparcament de Tarongers (lloc escollit des que l'administració valenciana va impedir de celebrar-lo a la plaça de Bous).